Estic sola una altra vegada, està tot a les fosques i no hi veig res, sembla que no cobro vida fins a les vuit del matí.
Sé que quan escolti una cançó com a cada matí arribaran les persones que fan que tingui vida, que hi hagi algun sentit perquè jo hi sigui. Hi ha vegades en què no m'agrada la meva feina. Estar tot el dia penjada no és divertit, tampoc ho és que premin massa amb el retolador.
A vegades és divertit perquè veiem pel·lícules amb el projector o alguns alumnes fan bromes als professors. També es pot veure l'alegria que tenen en les seves cares quan un professor ha faltat a clase.
 |
| "El meu avi" |
Els meus avis, aquells que eren verds, que els vestien amb quix gairebé ja no existeixen. Ara som nosaltres, les blanques, les que seguim estant a les aules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada